Efectes del temporal Gloria a la costa de Mataró

Anuari 2020: les lliçons del temporal Gloria

El temporal més important dels darrers anys va fer molt mal a conreus, litoral i infraestructures i subratlla la vulnerabilitat del Maresme davant el canvi climàtic

Fent memòria potser algú no atina a pensar-hi, però hi va haver una petita porció de 2020 que no va estar contagiada per la Covid-19. Això no treu, però, que a Mataró i al Maresme els mesos AD (abans del Coronavirus) tinguessin la més mínima placidesa. De fet van estar marcats per un tràngol meteorològic de grans dimensions que va malmetre, literalment, mitja comarca. Va ser el 20 de gener quan Gloria va deixar de ser el nom de dona o la proclama preferida envers Les Santes per esdevenir el nom propi del temporal més fort dels darrers anys.

El temporal Gloria va ser molt violent amb pràcticament tota la costa catalana i a la nostra comarca ja se sabia que érem propensos a rebre de valent davant fenòmens meteorològics com aquests. Al Maresme, la borrasca va endur-se per endavant la carretera i el pont ferroviari que travessen el riu Tordera, que no es van poder recuperar fins al desembre. Allò va ser el més visual, però els desperfectes van ser com la Grossa de Nadal: molt repartits. Platges, ports i passeigs marítims també van patir els efectes devastadors del Gloria, així com la pagesia, que en alguns punts de la conca de l’Alt Maresme va perdre pràcticament totes les collites.

A Mataró, més enllà de deixar la platja i el Passeig Marítim impracticables, la factura en forma de reparacions de tota mena va ser altíssima: de més d’un milió d’euros.

Les lliçons del Gloria

1. La vulnerabilitat del litoral 

Es coneixia que l’orografia de la comarca és propensa a ser víctima dels temporals. De fet les llevantades són habituals i amb elles l’aparició i desaparició de platges senceres. També és ancestral que el Maresme vegi baixar les rieres, el seu fenomen pluvial més idiosincràtic.

Reparen l'escullera d'Arenys de Mar malmesa pel Gloria

Aquell 20 de gener, però, el que va passar respon a la definició tòpìca de “tempesta perfecta” i va demostrar que la pinça entre l’aigua que baixava per rieres o la pròpia Tordera, desbordant les lleres i l’embat del temporal marítim tenia en el litoral maresmenc, el gran aparador que fa única la comarca, el seu punt més dèbil. Van fer falta recursos, jornades voluntàries i inversions per recuperar un litoral presentable.

2. El canvi climàtic ja és emergència 

Els meteoròlegs alçaven la veu aquells dies de gener. El Gloria havia estat un fenomen meteorològic corrent de quantitats extraordinàries. Els prop de 250 litres per metre quadrat que van ploure són molts, però temporals o borrasques n’hi ha hagut i n’hi haurà més.

El tren al seu pas pel Tordera, durant el temporal

El fenomen del canvi climàtic, que ja és una emergència, farà més freqüents nous episodis com el d’aquest 2020 i és per això que el Maresme es presenta com una zona susceptible de rebre de valent que haurà d’intentar operar localment tant com es pugui per mitigar i adaptar-se als nous condicionants. O s’aposta per la sostenibilitat o es condemna el territori. 

3. La insostenibilitat del tren de la costa

Per al Maresme, tenir les vies del tren a tocar del mar sempre ha resultat problemàtic. Però la situació s’ha tornat insostenible en els darrers anys amb uns temporals de llevant cada cop més freqüents i nocius que malmeten la infraestructura i interrompen el trànsit dels combois. Les destrosses provocades pel Gloria han posat de manifest que cal un traçat alternatiu, ja que les vies arran de costa no són segures ni fiables.

El tren per la costa

Els alcaldes del Maresme reivindiquen que les vies es traslladin a l’interior, un projecte que fa anys que està contemplat i que comportaria molts avantatges per al territori, però pel que ningú ha decidit apostar fermament. Treure les vies de la costa, a banda de millorar la seguretat i la fiabilitat del servei de Rodalies al Maresme, s’hauria de sumar a la conversió de l’N-II en un passeig ciutadà.