Mataronina als Estats Units.

Silvia Ruiz

“Als EUA, hores de dedicació i molta competitivitat laboral”

Raquel Verjano. Mestra bilingüe en una escola d’Urbana, prop de Chicago

Raquel Verjano és una jove mataronina de 27 anys instal·lada als Estats Units des de l’estiu del 2013. Viu a Urbana, una ciutat propera a Chicago, a l’estat d’Illinois, on treballa com a mestra bilingüe en una escola de primària i paral·lelament cursa un màster online de BilingualEducation. “Vaig presentar-me a la convocatòria del programa del Ministeri d’Educació de Professors visitants a EEUU i Canadà a l’abril del 2013 i, després de proves i entrevistes, vaig aconseguir treball com a mestra a una Elementary school”, explica. Aquell mateix agost va començar a viure-hi i a treballar com a mestra dins del programa dual d’aquesta escola. Després de 3 anys, la seva aventura és a punt d’acabar.

Com és el teu dia a dia?
Arribo a l’escola a les 7:30h del matí. Els nens entren a les 8:15hfins a les 15h i tenim una pausa de 45 minuts per dinar. Un cop marxen ens quedem un parell d’hores més a l’escola, i després vaig al gimnàs. Al final del dia, o bé em poso a estudiar o miro una sèrie mentre continuo fent feina, contestant correus o corregint. És un no parar. 

Com valores l’experiència?
Molt enriquidora, tant a nivell personal com professional. He après moltíssim durant aquests anys treballant en un altre sistema educatiu i convivint amb persones d’una societat ben diferent de la nostra. Al principi em sorprenien moltes coses i em costava acceptar certes maneres de fer, però això em feia valorar els meus costums. He tractat de quedar-me amb el millor de cada cultura i societat. 

Què t’ha sorprès del país?
Una de les que coses que més m’afecta és el nivell d’hores de dedicació i competitivitat laboral. Això et fa tenir una vida social més limitada i més estrès. També sobta com de malament mengen, les estratègies de l’escola per controlar els nens (reforçant el comportament a partir de recompenses contínues com ‘stickers’ o punts) o la quantitat de gent que va a l’església els diumenges. 

Quines diferències has notat respecte a la vida a Mataró?
Sortir de treballar i trobar-te amb els amics per desconnectar o tenir els caps de setmana més lliures. Aquí el temps social és més limitat per la quantitat de feina i, a més, el temps que fa sobretot a l’hivern amb temperatures sota zero et fa tenir poques ganes de passejar. Una altra diferència és el treball en equip a l’escola. Aquí es fan poques reunions d’equip o de nivell, a part dels claustres. També destaco que no hi ha quasi petit comerç i que s’hagi d’agafar el cotxe per anar a tot arreu. 

Alguna anècdota?
Cada matí, abans que la directora del centre faci els “anouncements” (anuncis) del dia pel megàfon, hem de posar-nos dempeus i dir en veu alta el “pledge of allegiance” jurant la bandera dels Estats Units d’Amèrica!

Què trobes a faltar de la teva ciutat?
Trobo a faltar la platja, el bon ambient i el caliu de la gent. El fet de poder anar a passejar i a comprar pels carrers, sense necessitat d’haver de desplaçar-te a un centre comercial o supermercat. També poder fer un cafè o una cervesa en alguna terrassa del centre de Mataró i, per descomptat, el bon menjar!

Tens previst tornar a Mataró?
Després d’aquests anys, ara ja torno a Mataró el proper mes de juliol. Se m’acaba el visat per poder continuar treballant aquí i, per tant, toca tancar un cicle i tornar a casa amb la família i els amics. Els meus plans de futur són continuar treballant com a mestra d’anglès dins de la borsa d’interins, terminar el màster i continuar viatjant i coneixent món. 

Etiquetes: