Care Santos. Foto: ACN

Vern Bueno Casas

"Al Planeta no m'hi presentaré fins d'aquí a 10 o 15 anys"

La mataronina Care Santos, que acaba de guanyar el Premi Nadal, col·lecciona guardons literaris que li obren les portes a nous lectors

"Premis com aquests et deixen estabornida, fins que no passin els dies no me'n faré a la idea". Care Santos (Mataró, 1970) encara no s'acaba de creure que ha guanyat el Premi Nadal, el més important dels molts guardons literaris que ha rebut al llarg de la seva carrera. Ho ha fet en la 73a edició, una xifra que deixa palesa la categoria històrica d'aquest guardó, el més antic de l'Estat, dotat amb 18.000 euros i que cada any atorga l'editorial Destino. De Carmen Laforet a Álvaro Pombo, passant per Maruja Torres, Miguel Delibes, Ana Maria Mature o Francisco Umbral; la llista de guanyadors previs explica per si sola la lliga en la que juga avui l'escriptora mataronina. Santos l'ha rebut per 'Media vida', que surt a la venda en castellà i català el proper 8 de febrer. Una novel·la ambientada en l'any 1981, protagonitzada per cinc dones i que reflexiona sobre la culpa i el perdó.

Santos ha rebut el 73è Premi Nadal gràcies a la novel·la 'Media vida', que reflexiona sobre la culpa i el perdó

"Em satisfà molt que m'hagin donat el premi per aquesta novel·la, que trenca completament amb la dinàmica dels meus darrers títols", assegura Santos. Malgrat que l'acció es remunta a 36 anys enrere, és molt més contemporània que el segle XIX en què s'ambientaven en bona part llibres recents com 'Diamant blau', 'Habitacions tancades' o 'Desig de Xocolata'. La novel·la se situa a l'any 1981, en la setmana que entra en vigor la Llei del Divorci. "Un fet simbòlic que demostra com la societat comença a fer passos cap a la modernització deixant enrere anys molt tristos i negres". La idea, explica Santos, ha estat retre homenatge tota una generació de dones que van néixer sense possibilitats de rebre més educació que la que disposava el franquisme i que en acabar el règim van haver de fer un esforç enorme per adaptar-se als nous tems i afrontar una sèrie de canvis fins llavors impensables. "Dones com la meva mare, de confessió diària quan era una nena, a qui feien dutxar amb la camisa de dormir posada al col·legi major, i que de gran ha compartit taula amb dos amics meus que són una parella gai", resumeix l'escriptora.

Les cinc dones protagonistes de 'Media vida' són totes nascudes l'any 1936. El relat arrenca al 1951, quan totes elles passen un estiu plegades en un internat. La nit en què se separen passa una cosa terrible que les deixarà marcades per sempre. 30 anys més tard es retroben en un sopar on tot de nou sortirà a la llum. Les cinc dones, totes elles molt diferents, que simbolitzen cinc postures davant la vida, aprendran que necessiten perdonar-se pel que va passar. "Que l'únic que es pot perdonar és l'imperdonable, un requisit per poder continuar vivint", afirma Santos.

Les cinc dones protagonistes de 'Media vida' van créixer durant el Franquisme i amb la caiguda del règim van haver de repensar tots els seus valors

Durant els seus més de 20 anys de trajectòria literària, Santos ha guanyat premis com el Ramon Llull, l'Edebé, Gran Angular, Ramon Muntaner o Protagonista Jove, ja sigui per les seves novel·les per a adults com pels títols per a lectors juvenils, públic entre el qual compta amb un gran nombre de seguidors fidels. Però, fins avui, res com el Nadal. "Aquests dies estic rebent felicitacions d'amics de països d'arreu del món", explica Santos, que ja es prepara per uns mesos d'intensa activitat promocional. També serà el moment de trobar-se amb els lectors, quelcom que aprecia especialment. "És fantàstic rebre aquest retorn, comprovar que la gent fa lectures de la teva novel·la que mai t'hauries esperat i que no pretenies però que són del tot certes". 'Media vida', amb totes aquestes credencials, també promet ser un dels grans èxits de proper Sant Jordi, tal i com ja ho va ser 'Desig de xocolata' va ser-ho fa un parell d'edicions.

I el Planeta?

Amb el currículum de guardons que ostenta Santos, ha arribat l'hora de pensar en el gran premi literari de l'Estat espanyol, el Planeta? "No tinc cap pressa per presentar-m'hi, deixaré passar encara com a mínim 10 o 15 anys", assegura Santos, que defineix el Planeta com un premi "tan bèstia que després d'ell ja només hi ha l'abisme". L'escriptora recorda, en tot cas, que a ella el que li agrada "no és pas guanyar premis, sinó escriure, que de retruc és el que et pot portar a guanyar-los". "I no sé si el Planeta m'ho deixaria seguir fent com jo voldria", conclou.