Josep Puig Pla signa la contracrònica del Ple de constitució de l'Ajuntament: "Vint-i-set cadires i vuit veus"

Josep Puig-Pla

40 anys dels socialistes a l'Ajuntament de Mataró

Josep Puig Pla fa un repàs a l'activitat política del Partit Socialista de Catalunya a l'Ajuntament de Mataró els darrers quaranta anys

Ha estat presentada la publicació dels 40 anys d’Acció Política dels socialistes a l’Ajuntament de Mataró (1979-2019). En sessió telemàtica el 20 d’abril hi van participar els quatre alcaldes, Majó, Mas, Baron i Bote i s’hi va projectar un vídeo explicatiu. L’opuscle és obra col·lectiva de Ramon Salicrú, Pilar González, Manuel Mas, J. Puig-Pla i Anna Comas, que en va ser la coordinadora, amb fotos d’arxiu i noves de Ramon Manent.

L’època de Manuel Mas va ser la més prolífica, en la qual la ciutat va experimentar un canvi radical en expansió urbanística, sòl industrial, equipaments i serveis

El llibre tracta de l’acció de govern des de les primeres eleccions i l’entrada dels regidors democràtics a la Casa de la Ciutat, quan es van trobar amb un Ajuntament sota mínims, de pressupost i projectes i carregat de deute. Alguns regidors del Consistori anterior havien dimitit i l’alcalde accidental  Salas Moret –gairebé sol- va saber mantenir la dignitat de la institució i assegurar el traspàs.  

El primer govern tripartit (PSC, PSUC i CiU), amb Joan Majó al davant, per la seva composició va esvair les pors del sectors més conservadors. Es va posar ordre als números, es va aplicar una gestió més ordenada i racional. Connectar o unir els diversos barris i adequar el front marítim a l’ús massiu de la població van ser un dels reptes assumits.  

L’època de Manuel Mas va ser la més prolífica, en la qual la ciutat va experimentar un canvi radical en expansió urbanística, sòl industrial, equipaments i serveis, que va culminar amb el concepte de la Nova Ciutat. El punt clau en va ser la urbanització de la Via d’Europa, la grapa que unia l’Eixample, Cerdanyola Nord, la Llàntia i Cirera, posant fi al Mataró urbà fragmentat. I que alhora és l’enllaç amb les carreteres que articulen el territori i ens connecten amb el fora ciutat. L’anhelada ampliació del Nou Parc Central i les edificacions dels voltants van coronar el projecte. Mas va governar en solitari o conjuntament amb la bona aportació del PSUC/ICV i el darrer temps a més amb ERC, com en el període de l’alcalde Baron.

Joan Antoni Baron, molt obert a les entitats, va haver de fer front a la crisi de 2008 amb mesures socials i accions de suport a la població més afectada (Oficina Social d’Atenció Integral). La inauguració del Tecnocampus (universitat, innovació, emprenedoria) és el punt estel·lar del seu mandat, amb altres com el Pla d’Habitatge, accions en pro de l’energia sostenible (Tub Verd), del comerç del centre (remodelació Plaça de Cuba). L’Alcaldia de Joan Mora i CiU va partir encara les conseqüències de la crisi i la minva d’ingressos. I va haver d’entomar un afer tan punyent com el de les preferents, sobretot de Caixa Laietana. El Grup Socialista va optar per una oposició responsable en general i col·laborar intensament en aquesta qüestió. El 2015 el PSC va tornar al govern de la mà de David Bote amb una llista del tot canviada i candidats novells. El risc de la inexperiència es va convertir en l’oportunitat d’una victòria inesperada per molts. Un examen que va ser revalidat en la següent contesa, la de 2019, doblant el nombre de regidors.

Al llarg dels diversos mandats s’han urbanitzat o reurbanitzat places i parcs arbrats al centre històric i a tots els barris. S’han creat escoles bressol (Model Mataró), centres educatius de tots els nivells (primària, secundària, universitària i especial, amb la participació de la Generalitat) i equipaments esportius diversos. Serveis socials, assistencials i culturals. Habitatge social i preservació de sòl agrícola. Carrers de vianants, aparcaments subterranis, noves regulacions de la circulació i del transport. I la tan necessària Planta de Tractament de Residus, un gran actiu d’abast comarcal.

Amb els anys la societat s’ha fet més complexa, s’han evidenciat necessitats abans no imaginades ni considerades i s’han requerit noves prestacions. Cada cop apareixen reivindicacions (algunes molt sectorials o de grup petit), que en molts casos són ateses. Sembla que és fàcil exigir –amb ressò mediàtic sempre- perquè obtindràs allò reclamat. Així s’expressen preocupacions pel medi ambient, col·lectius vulnerables (infants, joves, vells, aturats), desigualtats de gènere o fins i tot pels animals.

Mataró està més fragmentat socialment, com arreu del país, com ho demostren certes tensions al carrer i la diversitat d’opcions polítiques (algunes d’extremes) representades a les institucions. No és un fenomen propi de la nostra ciutat, més enllà de les xifres de l’atur que preocupen. Les causes en serien les crisis econòmiques viscudes, la més variada diversitat i complexitat  demogràfica, les dificultats d’integració social d’alguns col·lectius, els canvis en les formes de realitzar el treball i les compres, noves relacions socials i darrerament els efectes de la Covid-19. Aquests són els desafiaments als quals cal respondre ara. 

La realització de l’acte del 20 d’abril va ser virtual, signes dels temps. Tanmateix l’obra realitzada a la ciutat al llarg de més de quaranta anys és real i visible, amb algunes mancances i errors, propis de tota acció humana. Però certament es pot sentir i tocar.

Etiquetes: