L'Escola Turó del Drac de Canet de Mar. Foto: ACN

Recurs contra l'obligació d'una hora més en castellà a Canet

Òmnium considera una “intromissió” que el poder judicial dictamini el model lingüístic educatiu i recorre al Suprem la sentència del TSJC que obliga a fer una assignatura més en castellà en una escola de Canet

Òmnium Cultural ha presentat un recurs davant del Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’octubre passat va reconèixer el dret individual d’una alumna de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a rebre en castellà una assignatura principal a banda de la de llengua castellana. L’entitat, que representa la família d’altres alumnes, creu que la sentència vulnera la normativa internacional de protecció de les llengües minoritzades i suposa una “intromissió” del poder judicial en el poder legislatiu en marcar el model lingüístic escolar.

En la seva sentència, els magistrats del TSJC consideraven que la legislació i la jurisprudència obliguen a que el castellà sigui vehicular almenys en una assignatura troncal i ho volen garantir almenys en aquest cas. Així, estima parcialment el recurs dels pares de la nena, que fa Primària, en contra de la decisió del Departament d’Ensenyament que li volia denegar. No obstant, el tribunal desestima la resta del recurs i manté el projecte lingüístic del centre.

En el recurs es recorda que el juny passat es va demanar la recusació del president de la sala contenciosa-administrativa del TSJC, Javier Aguayo, que va passar de la secció primera a la cinquena, que és la que havia de resoldre el recurs. Això, alterava el dret al jutge predeterminat per llei, segons Òmnium, però la recusació va ser rebutjada.

També es recorda que el mateix TSJC va presentar una qüestió de constitucionalitat davant dels canvis legislatius aprovats pel Govern i el Parlament, que feien impossible aplicar el 25% de castellà a les aules com havia dictaminat fins aleshores. No obstant, el recurs remarca que en la sentència ara impugnada es diu que no cal esperar a la resolució del Tribunal Constitucional ja que la decisió del TSJC no afecta tot el sistema educatiu sinó només a la classe de l’alumna afectada. El recurs recorda que les primeres decisions del TSJC marcaven un 25% de castellà i ara no ho fan però sí que marquen que cal fer una assignatura més en castellà. Això, segons el recurs, té els mateixos efectes i, per tant, tampoc s’hauria de poder dictaminar fins que el TC es pronunciï.

De fet, l’escrit acusa el tribunal d’”intromissió” del poder judicial en el legislatiu: “Els jutges i magistrats no poden decidir el model educatiu, només poden valorar l’adequació a aquest model establert pel legislador de les decisions que adopti l’administració educativa”. “Quan els magistrats entren en política és lògic plantejar que existeix una finalitat impròpia, una desviació de dret”, afegeix l’escrit del recurs.

L’escrit de l’advocat Benet Salellas també al·lega que s’ha vulnerat la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, que l’Estat espanyol ha signat i que preveu l’ensenyament complet en la llengua minoritzada. A més, considera que el model d’immersió lingüística garanteix millor el coneixement de les dues llengües oficials i dificulta la discriminació per raó de llengua, i més encara en un context on el castellà guanya terreny al català. De fet, al·lega que no existeix el dret individual a rebre l’educació en castellà, ja que no consta en cap normativa legal. En canvi, s’ha vulnerat el dret de la resta d’alumnes de l’aula a rebre les classes en català.

La sentència recorreguda

En la seva sentència, el TSJC considerava que tot i que l’objectiu de l’educació obligatòria és que els alumnes dominin les dues llengües per igual, no es pot oblidar les famílies que estan de pas a Catalunya. Per això, com ja ha fet en altres pronunciaments previs, el tribunal considera que el sistema d’immersió només hauria de ser legal en un sistema dual de centres o aules separades per llengües.

Per això, sentencia que mentre la nena estigui en el sistema educatiu català ha de rebre “de forma efectiva en castellà, a part de l’àrea de coneixement, competència clau, assignatura o matèria corresponent a l’aprenentatge d’aquesta llengua, una o unes àrees de coneixement, competències clau, matèries o assignatures addicionals que, per la seva importància en el conjunt del currículum o la seva càrrega lectiva puguin ser considerades com a principals”.

Els pares de la nena pretenien que la seva filla fos escolaritzada amb almenys un 25% de les hores en castellà o català en tota l’educació preuniversitària. També volien que s’anul·lés tot el projecte lingüístic del centre, aprovat el 2018-2019, en no considerar igual de vehiculars les dues llengües. També volien que el projecte lingüístic tingués en compte la majoria catalanoparlant dels alumnes i, per tant, català i castellà tinguessin una presència equilibrada en l’ensenyament. Per últim, volia que totes les senyalitzacions i comunicacions del centre fossin en les dues llengües.

L’octubre del 2021 el TSJC va dictar una mesura cautelar per la qual la nena havia de rebre almenys el 25% de les classes en castellà. La Generalitat s’hi va oposar i entremig va aprovar una reforma de la llei d’educació i un decret llei per garantir la primacia del català com a llengua vehicular a l’escola. El TSJC va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè tenia dubtes de la constitucionalitat d’algunes disposicions de la nova normativa.

  • No obstant, en el cas de Canet el tribunal considera que es tracta d’una qüestió individual i, per tant, no cal esperar la decisió del TC sobre el conjunt de la normativa.
  • Per això, el tribunal va demanar a la directora del Turó del Drac que li trametés el projecte lingüístic per al curs 2022-2023 on es detallessin les hores setmanals de cada llengua, els criteris per usar una o altra llengua i les mesures de suport a l’alumnat castellanoparlant acabat d’escolaritzar.

La directora va respondre que les matèries no s’imparteixen íntegrament en una llengua, ja que la diversitat sociolingüística de l’alumnat “condiciona” el que succeeix a les aules. Per això, la directora deia que era impossible fer servir una sola llengua a les aules i no era possible concretar quantes hores s’utilitzava cada llengua. A més, recordava que el model educatiu cada cop es basa en menys horaris fixos per matèries i que els materials educatius estan en les diverses llengües. Sobre el suport als alumnes que no entenen el català, deia que hi ha una aula de suport i que els mestres s’adapten a la realitat de cada alumne.

En la mateixa resposta, la directora admetia que en els últims tres cursos els alumnes amb llengua materna catalana havien passat del 60 al 45%, tot i que alguns tenien català i castellà a casa, i es podia considerar que el 57% tenia el català com a llengua materna. El castellà s’havia mantingut en el 30% dels casos com a llengua materna. Les altres llengües han passat del 6 a l’11%, un 5% parlen àrab a casa i el 6% restant altres idiomes.

En la seva sentència de 19 pàgines, la secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa del TSJC recorda que la sentència del TC sobre l’Estatut del 2009 va configurar un sistema de “conjunció lingüística”, que, tot i proposar un “patró d’equilibri i igualtat entre llengües”, no impedeix que el català sigui el centre de gravetat del model educatiu i tingui més pes que el castellà però sí que requereix que el castellà tingui més presència que l’estricta assignatura de llengua i literatura espanyola. Així, considera que tant la Constitució com les diverses lleis d’educació no admeten el dret a rebre l’ensenyament obligatori en una sola llengua oficial. Això obliga a impartir almenys una assignatura principal no lingüística en castellà, segons el TC i el TSJC.

Etiquetes: