El Maresme creix en 1.500 persones provinents de Barcelona

Redacció / ACN

El Maresme creix en 1.500 persones provinents de Barcelona

Un total de 13.599 persones van abandonar les ciutats catalanes el 2022 i van traslladar-se a viure en entorns no urbans

 

 

Les grans ciutats catalanes van perdre el 2022 un total de 13.599 residents que van traslladar-se a viure a municipis no urbans, principalment del Vallès Oriental, el Baix Penedès, el Maresme i el Garraf. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), aquell any es van registrar 272.971 canvis de residència entre poblacions de tota Catalunya, si bé el flux net en direcció a entorns no urbans va ser més intens en els anys de la pandèmia de la covid, amb 21.672 el 2021 i 27.867 el 2020. Barcelona és el municipi amb més sortides netes cap a la resta del territori, amb 10.079 persones menys, seguida de l'Hospitalet de Llobregat i Badalona, amb saldos negatius de 1.518 i 1.224 habitants, respectivament.

  • Els municipis de les localitats i àrees semidenses, generalment d'entre 5.000 i 50.000 habitants, han estat els principals receptors de la migració dins de Catalunya. Han registrat un saldo positiu de 9.531 habitants l'any 2022, d'una magnitud semblant a l'any 2019, previ a la pandèmia, que va ser de 9.167.
  • Per la seva banda, als municipis de les àrees rurals s'han comptabilitzat  4.048 entrades més que sortides. Aquest saldo és inferior al dels anys 2020 i 2021, amb 11.374 i 7.735 migrants, respectivament, però és superior al de 2019, que va ser de 2.799 persones.

El 57% dels 272.971 canvis de residència dins de Catalunya també comporten un canvi de comarca, amb 34 comarques que han estat receptores netes de població de la resta de Catalunya i set comarques que han estat emissores netes de població cap a la resta de Catalunya. L'Aran registra el mateix nombre d’entrades que sortides procedents de municipis de la resta de Catalunya.


1.498 nous maresmencs


El Barcelonès ha estat la comarca amb el major flux net negatiu, amb 13.279 persones menys, mentre que els saldos migratoris positius més alts s'han detectat al Vallès Oriental (1.634), el Baix Penedès (1.577), el Maresme (1.498) i el Garraf (1.107). Les taxes més elevades de migració neta amb la resta de Catalunya han correspost al Baix Penedès (13,8‰), el Moianès (9,9‰), el Pallars Sobirà (8,2‰), l'Alt Penedès (7,5‰) i el Garraf (7,0‰). Alhora, les comarques amb les taxes de migració neta més negativa amb la resta de Catalunya han estat la Segarra (-6,5‰), el Barcelonès (-5,8‰) i la Ribera d’Ebre (-2,2‰).

Per altra banda, el 29,4% dels moviments interns a Catalunya han estat vinculats amb població de nacionalitat estrangera, tot i que representen el 17,2% de la població.

En relació amb els fluxos migratoris amb la resta de l'Estat, el saldo de 2022 ha sigut negatiu, amb més emigracions que immigracions. Així, les dades han mostrat que van marxar unes 55.972 persones, mentre que en van arribar 50.107, donant un saldo net de -5.865 persones.

Augmenta poc la població estrangera resident al Maresme

Andalusia, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid han agrupat la meitat dels fluxos migratoris entre Catalunya i la resta de l'Estat, encapçalats per Andalusia, amb el 18,2% de les immigracions i el 18,8% de les emigracions. Pel que fa al saldo d’entrades i sortides, Catalunya ha registrat saldos negatius amb 13 comunitats autònomes.

Han destacat Andalusia amb un saldo net negatiu de 1.438 habitants, les Illes Balears amb 971, la Comunitat Valenciana amb 903 i la Comunitat de Madrid amb 674. En l'altre extrem, el saldo ha sigut de signe positiu respecte a Ceuta i Melilla (283), Múrcia (246), Navarra (24) i Cantàbria (15).

Els intercanvis migratoris amb la resta de l'Estat han estat de signe positiu a nou comarques catalanes, concretament a la Garrotxa (86 persones), el Baix Ebre (51) i Osona (39). Entre les comarques amb saldos negatius, han sobresortit el Baix Llobregat (-1.417), el Vallès Occidental (-1.098) i el Maresme (-893).

Les taxes de migració netes positives més altes han correspost a l'Aran (3,0‰), la Garrotxa (1,4‰) i el Pallars Jussà (0,8‰), mentre que les taxes més negatives s'han registrat al Priorat (-3,2‰), el Garraf (-2,2‰) i el Maresme (-1,9‰).

Balanç amb l'estranger

El balanç de les migracions a l'estranger s'ha tancat amb un saldo net de 158.546 persones, que representa el valor més alt mai registrat. Per nacionalitat, el saldo extern de població de nacionalitat estrangera ha sigut de 165.069 habitants, mentre que el de nacionalitat espanyola ha estat negatiu, de 6.523 menys.

El saldo migratori extern ha estat positiu a totes les comarques i a l'Aran. Les majors taxes de migració neta s'han concentrat al Barcelonès (32,1‰), la Selva (27,9‰), la Garrotxa (25,3‰) i el Tarragonès (23,7‰). Les menors taxes s'han apuntat a les Garrigues (4,5‰), el Solsonès (6,3‰), el Pallars Sobirà (6,8‰) i el Pla de l'Estany (9,3‰).