Vista de Calella, a la comarca del Maresme, on el turisme hi té molta força

El Maresme segueix atraient població estrangera i d'arreu de Catalunya

El saldo migratori al Maresme torna a ser positiu amb un guany net de població de gairebé 4.000 persones, el 65% de la qual d'altres punts de Catalunya

 

El Maresme continua sent una comarca que rep població d'altres punts, ja sigui d'arreu de Catalunya o de l'estranger. Així ho posa de manifest l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, que ha publicat l’informe sobre els moviments migratoris que es van registrar a la comarca l’any 2021.

Durant l'any passat, un total de 19.874 persones van situar el seu nou lloc de residència al Maresme, mentre que 15.918 en van marxar. Aquest guany de gairebé 4.000 nous habitants situa el Maresme com la segona comarca catalana amb un saldo migratori més positiu, només per darrere del Vallès Occidental. I és la primera centrant-se en l'anàlis de migracions internes. El 65% dels guanys de poblaciósón de persones provinents d’altres comarques catalanes (2.574).

Pel que fa a la població provinent de l'estranger, o que ha deixat el Maresme per anar a viure a un altre país, el saldo també és positiu, amb +1.980 persones (van arribar-hi 6.270 i hi van marxar 4.290). En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya és negatiu amb una sortida neta de 598 persones, situant-se el Maresme com la quarta comarca amb una xifra més elevada (hi van marxar 2.691 persones i van arribar-hi 2.093).

Només 4 dels 30 municipis maresmencs han perdut població com a resultat dels moviments migratoris. Són Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta. Les dades referents als moviments residencials interns dins de Catalunya són positives en 25 municipis, destacant Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar com els municipis amb guanys poblacionals nets més elevats. En canvi, els resultats són negatius en el Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.