Ángel R. Larrosa

Redacció

El caldenc Ángel R. Larrosa publica “Sembrados de Carroña”

L’escriptor, nascut a La Franja, viu a Caldes d’Estrac, publica la seva òpera prima ambientada en la Primera Guerra Carlina

 


Una història que s’escriu en minúscules o que, directament, no surt als llibres. “Sembrados de Carroña”, de l’escriptor Ángel R. Larrosa, és un novel·la que situa la seva acció a la batalla d’Herrera dels Navarros, a la Primera Guerra Carlina, i que fa referència als episodis de canibalisme que es van produir a Beseit entre els presoners Isabelins d’aquell conflicte bèl·lic. Larrosa, que viu a Caldes d’Estrac des de fa uns anys, va néixer a Andorra (Terol): “El canibalisme que va passar allà, a la Franja, em tocava de prop. Eren els paisatges de la meva infantesa, dels meus estius. Quan ho vaig descobrir em va sobtar molt, em va cridar l’atenció.” 

10.000 presoners isabelins, que van perdre la batalla, van ser tractats amb gran crueltat: “Vaig descobrir que esperaven que morís el company per, literalment, menjar-se’l. Va ser terrible i ha caigut en l’oblit. He volgut recuperar la memòria d’un fet tan truculent”.

Quan va tenir temps, Larrosa s’hi va posar. Es va submergir en la història amb passió i dedicació: “Feia temps que volia escriure la novel·la, però no ho vaig poder fer fins que em vaig quedar sense feina. Aleshores vaig llogar pis on vaig néixer, a Andorra, i des d’allà vaig començar a recórrer els pobles de la zona. Vaig investigar sobre carlismes i nacionalismes espanyols, i vaig trobar el diari d’un dels presoners que explicava allò que va passar. Va ser la guia per escriure la novel·la. També vaig trobar el llibre d’un príncep prussià”. L’escriptor es refereix al cronista Félix Lichnowski, que al llarg de la història viu una relació d’amor-odi amb el periodista anglès Charles Lewis Gruneisen, a qui històricament se’l podria considerar com el primer reporter de guerra que es va adscriure a un exèrcit.

Larrosa explica que ‘la història en majúscules’ parla de generals, reis i tàctiques militars. En canvi, a l’hora d’escriure la novel·la s’ha volgut  fixar en ‘la història en minúscules’: “La gent que pateix i es troba a la guerra, una guerra no desitjada ni volguda. L’han inventat altres i ells s’hi troben. En el llibre parlo de la Cesària, la dona d’un dels presoners que decideix anar a buscar-lo, i d’un grup de prostitutes que juntament amb un capellà carlí intenten protegir-la i ajudar-la”.

L’amor, l’honor, la justícia, l’amistat, la camaraderia, la legalitat... tota veritat es posa en dubte en aquesta Espanya caïnita de principis del segle XIX, i ho fa en un episodi històric en el qual es van enfrontar la modernitat i la tradició, allò rural i allò urbà, la indústria i la manufactura, i que va costar, en proporció a la població del moment, més vides que la Guerra Civil.

Ja té escrita la segona

Ángel R. Larrosa, que fins ara s’havia dedicat sobretot als relats, ja té escrita la segona novel·la: “Parlo d’un fet que ens toca més de prop. Centro l’acció en els anys que Caldes d’Estrac es va convertir en seu de consolats i ambaixades durant la Guerra Civil”. L’escriptor, maresmenc d’adopció, té la novel·la al calaix mentre espera trobar l’editorial per poder-la publicar com ja ha fet amb “Sembrados de Carroña” (editorial Adarve).

Etiquetes: