La disfàgia està considerada la conseqüència més freqüent, i alhora més desconeguda, de l’ictus. Més del 45% dels pacients que han patit un ictus presenten aquesta patologia. La disfàgia post ictus ocasiona greus complicacions (malnutrició, deshidratació, infeccions respiratòries, pneumònia), allarga la hospitalització, empitjora la qualitat de vida i augmenta la mortalitat a curt i llarg termini dels pacients.
Catalunya es pionera al món en el maneig clínic dels pacients que han patit un ictus i en la recerca en disfàgia, amb importants avenços en el seu diagnòstic i tractament. Precisament al voltant d’aquesta qüestió va girar la jornada organitzada al Consorci Sanitari del Maresme, on diferents especialistes van analitzar les relacions entre ictus i disfàgia i es van presentar els últims avenços en el diagnòstic i tractament d’aquesta patologia. Hi van ser, entre d’altres, Pere Clavé, director de Recerca del Consorci Sanitari del Maresme, President de la European Society for Swallowing Disorders (ESSD) i Secretari de la Fundació de Recerca en Gastroenterologia (FUREGA) i Ernest Palomeras, neuròleg del servei de Neurologia de l’Hospital de Mataró.
Complicacions de tota mena
La disfàgia orofaríngia (dificultat per empassar, ennuegament, aspiracions) ocasiona complicacions nutricionals (malnutrició, deshidratació) i respiratòries (infecció respiratòria, pneumònia). A més, allarga l’hospitalització, empitjora la qualitat de vida i augmenta la mortalitat a curt i llarg termini dels pacients amb ictus. La situació s´agreuja perquè la disfàgia passa inadvertida en molts pacients i, per tant, no es prenen les mesures necessàries