Bartra, amb un dels seus dibuixos

V. B.

L’espai Capgròs exposa els dibuixos crítics de Joaquim Bartra

La mostra, que s'inaugura aquest dijous, és la segona que protagonitza el dibuixant mataroní a l'Espai

El mataroní Joaquim Bartra va exposar la seva obra en públic per primer cop l’any 2005. L’Espai Capgròs va acollir llavors el seu debut, prou sorprenent al tractar-se d’un artista que llavors tenia 77 anys. El 3 de març d’aquell any, per la inauguració, la sala es va omplir de gom a gom d’amics, familiars i col·legues (advocats, com ell) agradablement sorpresos per aquella faceta “amagada” de Bartra, que fins llavors havia cultivat gairebé sempre en privat. “Jo era un artista d’encàrrecs molt concrets. Per mi dibuixar era un divertiment, i em feia il·lusió que de tant en tant em demanessin algun dibuix”, rememora. L’exposició va ser un èxit, els quadres van trobar força compradors i des de llavors diverses sales maresmenques han demanat a Bartra que hi exposés. Amb aquests precedents, el dibuixant torna a l’Espai Capgròs per protagonitzar-hi la mostra del mes de desembre.

“Encara que no vulguis, tot art porta lligat un missatge. En el meu cas, és descarat”, apunta el dibuixant. Bartra plasma en els seus dibuixos una crítica que li surt “de dins” i que no amaga certa “mala llet”. “Soc crític perquè no m’agrada la forma com s’està tornant la societat en el camp del pensament, de les idees i de l’art”, afirma. Els dards de punta verinosa apunten a dos fronts: el comportament de la massa i la importància que es dóna a l’aparença. Com assegura Bartra, “la gent es deixa influir molt i sol inclinar-se per les coses simples i barroeres”. El fet que, sovint, “es valori més el marc que el què hi ha en el seu interior” també li genera rebuig. “És com aquells que van a l’òpera i es preocupen més de figurar i adornar-se que d’apreciar la bellesa de la música”. 

La crítica i el sarcasme intel·ligent de Bartra prenen forma en dibuixos de mida petita que recreen multituds, desenes de figures apinyades, creades amb línies senzilles però alhora detallistes. Tots els quadres van acompanyats per un títol que li atorguen un punt més d’ironia. Com Dissabte a la tarda, un quadre que mostra com els ciutadans “aprofiten per sortir a estirar les cames” i es troben en plena avinguda apretats com sardines en una llauna. En segon pla, un parc bucòlic, pintat de verd (l’única nota de color de l’obra) i desert.

Bartra reconèix en la seva obra dues influències clares: la primera, el dibuix de masses creat per artistes com Opisso i altres dibuixants del segle XX; la segona, l’expressionisme alemany, amb pintors com George Gosz, que es deixa notar en els apunts claustrofòbics i alienants d’algunes creacions del mataroní.

Dijous, dia 29 · A 2/4 de 8 del vespre a l’Espai Capgròs (C/ Sant Benet, 16-18)

Etiquetes: