Cada vegada és més habitual veure persones que tenen fures com animals de companyia. Si estàs pensant en adoptar-ne un per tenir-lo com a mascota, hi ha algunes coses que has de tenir en compte. No és aconsellable portar una fura a una casa on hi ha altres animals com hàmsters, ocells o conills perquè són carnívors- i en un inici van ser domesticats per caçar aquests tipus d’animals petits-, normalment no tenen problemes amb gats o gossos. Són molt afectius i cal que juguis amb ells i els prestis atenció. No poden viure engabiats tota l’estona, necessiten llibertat per fer exercici, com a mínim unes tres hores al dia. És important que tinguin suficients elements per jugar com tubs o pilotes perquè no agafin altres coses que tenim per casa i que els pugui suposar un perill.
Les fures són sensibles a les temperatures elevades, a l’estiu s’han de tenir a un lloc fresc i amb suficient aigua perquè es puguin hidratar.
Tot i que no són animals bruts, és habitual que facin una olor intensa que segreguen les seves glàndules. Per evitar problemes de salut i males olors cal mantenir la caixa de sorra neta i vacunar-los contra malalties habituals i greus, sempre ho ha de fer un veterinari. Solen viure entre cinc i set anys però la seva esperança de vida es pot allargar fins als dotze si es té una bona cura i es visita regularment el veterinari per prevenir malalties i infeccions.