Ò.Fernández

Derrota injusta del Romauto en l'últim sospir

Els unionistes perden en l’últim minut davant el Llíria amb una funesta actuació arbitral.

Era diumenge de Carnestoltes però ningú es podia pensar que la presa de pèl arribaria de l’actuació arbitral. Els deixebles de Margall van saltar a la pista del Palau Josep Mora disposats a aplicar al peu de la lletra les indicacions del seu tècnic per batre el Sedesa Llíria, el quart classificat de la lliga EBA. Impedir el joc interior dels valencians i córrer al contratac eren les consignes i, durant la major part del partit, així va ser. Dues faltes tècniques en contra de l’equip unionista, en l’últim sospir, van desequilibrar un partit que a la mitja part semblava encarrilat.

Els mataronins van iniciar el primer quart amb mal peu ja que Fotis Lampropoulos, el pívot grec, va carregar-se al minut amb dues faltes personals. Margall, que coneixia la duresa del joc interior valencià, va apostar per donar minuts a Querol, que va aportar contundència i serietat dins la zona. Si contra l’Almàssera l’heroi groc i morat va ser Jiménez amb 30 punts, en aquesta ocasió va brillar amb llum pròpia Marc Blanc “Quitus”. L’actuació de l’aler va ser espectacular, ja que va carregar amb la responsabilitat anotadora durant tot el matx aconseguint 32 punts al final. Malgrat un interval en que el Llíria va posar-se per davant, el Romauto va dominar com així reflexava el marcador al final del primer quart (23-20).

La sortida del base unionista Ventura, al segon quart, va suposar una autèntica revolució. El menut capità va protagonitzar un inici de temps espectacular i elèctric, jugant i fent jugar als seus companys. Els dos triples que va materialitzar, juntament amb l’aportació de Quitus, van fer que els de Margal s’anéssin a la mitja part amb una renda de 9 punts (42-33). Durant aquest quart, els del Llíria van anar sempre a remolc, impotents davant l’alt ritme que imprimia al joc Ventura, i només resistien a base de jugades interiors.

El penúltim quart va ser força estrany. Estrany perquè el partit es va ralentitzar molt i va arribar a semblar que tot estava dat i beneit. Ventura i Blanc van deixar de prémer l’accelerador i l’equip se’n va ressentir. Querol lluitava sol sota el cèrcol perquè Lampropoulos no aconseguia entrar mai en joc. Els valencians ho van aprofitar i, d’aquesta manera, van carregar a les dues torres mataronines amb quatre faltes personals. Ventura va quedar eliminat al cometre la seva cinquena falta personal. Malgrat tot, les diferències es van mantenir i es va arribar a la fi del període amb un tranquilitzador 65-52.

El final de l’encontre és díficil d’explicar. Margall, condicionat per les personals i l’eliminació prematura de Ventura, va donar minuts a jugadors poc habituals, com Davesa o Cervera, que no van saber jugar a aguantar el resultat. Les pèrdues de pilota van ser constants i el Llíria, mica a mica, va veure’s capaç de remuntar gràcies a una jugada col.lectiva molt enrevesada que els àrbitres van considerar falta tècnica. La decisió van desconcentrar als mataronins, que acusaven una certa relaxació.

Faltaven 5’ i el Romauto guanyava per 10 punts (71-61). La barrera psicològica es va esquerdar i els mataronins es van esfonsar amb el poderòs rebot ofensiu dels visitants. A 2’21” un triple del valencià Enzo posava el 71-68 al marcador que va fer tremolar les cames a més d’un jugador mataroní. En aquests moments cremava la pilota i, després d’un temps mort, Lampropoulos va ser objecte de falta i va transformar els seus 2 únics punts de la tarda. L’aler valencià Adama va clavar un triple i una cistella consecutives (75-74) que posava l’ai al cor de l’afició unionista.

A partir d’aquí, les imprecisions van traïr el partidàs que fins alhesores havia fet el Romauto i la fortuna va fer que els valencians ho tinguéssin tot de cara. S’entrava al minut final amb un ajustadíssim 75-74, i l’afició feia bullir el palau amb la seva cridòria. Quitus, impecable fins aleshores, va perdre una pilota importantíssima i, en jugada posterior, va cometre personal. Es temia el pitjor i axí va ser. Moreno va empatar amb el tir lliure i seguidament Adama posava el Llíria per davant. En l´última posessió Cervera no va poder llençar i el Llíria es va emportar la victòria amb un 75-77 del tot injust. La banqueta del quart classificat va esclatar d’alegria mentre que Margall provava de consolar als seus homes després de la derrota.

La impotència de Margall
Després del partit, el tècnic groc-morat es trobava capcot deambulant davant la porta del vestuari local. Donava voltes a la increíble derrota del seu equip. “Lo ètic seria dir que no ha pogut ser. No és lògic que ens pitin dues tècniques i sobretot que durant tot el partit els àrbitres ens han estat matxacant. S’ha de sapiguer perdre aquests partits. No hem sapigut jugar al final, ni els jugadors ni jo mateix” assumia el tècnic.

Malgrat aquestes paraules, l’entrenador del Romauto va reconèixer el magnífic joc desplegat pels seus homes durant els tres primers quarts. “No ens han deixat jugar millor. Penso que sí, hem jugat bé els tres primers quarts però després no hem sapigut jugar” va comentar.

Pel que fa al Llíria, al final del partit no s’ho podien creure. L’entrenador dels valencians, Paco Martínez, va admetre que a l’inici del partit s’havien vist sorpresos pel joc mataroní i que que no van saber aturar-lo. “Ens han sorprès molt sobretot en el tir exterior els dos primers quarts. Mai hem perdut la confiança en nosaltres mateixos i al final hem estat més encertats. Els ha tremolat la mà i hem imposat el nostre rebot. No ha sigut gens fàcil” va dir. Els valencians van estar absents durant alguns trams del partit: “veníem amb un plantejament diferent. No sabíem que tinguéssin tan bons tiradors”. Al final, Martínez es desfeia en elogis per Quitus i Ventura, autors de 32 i 15 punts, respectivament.

Etiquetes: